La nova actualització sobre la recol·lecció de plantes als Pirineus, elaborada pel Conservatoire Botanique National des Pyrénées et de Midi-Pyrénées en el marc del projecte INTERREG POCTEFA GESTES, mostra que al vessant català predomina un model artesanal, divers però poc estructurat, amb extraccions modestes i molt vinculades al territori. A diferència del costat francès, la recol·lecció industrial és gairebé inexistent i destaca, en canvi, el pes del verd ornamental —especialment el llentiscle (Pistacia lentiscus)— sovint en circuits poc regulats. El sector combina usos medicinals, alimentaris i ornamentals, però pateix una regulació fragmentada i una baixa articulació professional, factors que dificulten la sostenibilitat i la viabilitat econòmica de l’activitat.
L’informe del CTFC sobre la situació de la recol·lecció silvestre a Catalunya confirma aquesta realitat: tot i que l’activitat és present a gairebé tot el territori, continua sent modesta i majoritàriament artesanal. Paral·lelament, els cossos de seguretat alerten d’un fort augment de la recol·lecció il·legal de verd ornamental, amb increments molt significatius tant en actuacions com en volums requisats, un patró que apunta a xarxes organitzades que operen sense permís en finques públiques i privades. Es documenten 64 espècies recol·lectades per a ús domèstic i 12 per a ús comercial, amb el llentiscle i el bruc com a espècies més explotades. La regulació és limitada —només algunes espècies tenen normativa específica (boixerola i genciana) — i hi ha confusió sobre l’estatus legal d’algunes plantes (àrnica). Actualment a Catalunya, la recol·lecció industrial de genciana (Gentiana lutea) és marginal i les espècies medicinals més recol·lectades són la farigola i el romaní.
Finalment, l’informe del CITA sobre Aragó dibuixa un panorama diferent: una recol·lecció regulada, de baixa intensitat i fortament controlada, centrada en espècies aromàtiques i medicinals comunes i en plantes destinades a licors, ornamentació i artesania. El sistema aragonès combina normativa general, planificació dels espais naturals i autoritzacions específiques per garantir la sostenibilitat, especialment en espècies sensibles. La comparació entre territoris mostra models de gestió molt diferents i ofereix pistes valuoses per reflexionar sobre com reforçar la sostenibilitat, la traçabilitat i la professionalització de la recol·lecció silvestre a Catalunya.
