L‘Associació Francesa de Professionals de la recol·lecció de plantes silvestres (AFC) s’ha proposat la tasca de reconèixer la professió de recol·lector de plantes silvestres així com la construcció i difusió de bones pràctiques de recol·lecció. Des de fa uns quants anys, està preocupada per les pressions exercides sobre el recurs salvatge d’Arnica montana a França. Vol alertar els diferents actors implicats en el desenvolupament comercial de l’Àrnica i conscienciar-los de la urgència de les actuacions a realitzar per a la seva conservació.
En un context de fort desenvolupament de la fitoteràpia, qui no ha sentit parlar de l’àrnica i els seus beneficis? Al contrari, molt pocs usuaris, empreses i públic en general, coneixen els riscos que comporta aquesta planta com a recurs, les amenaces que pesen sobre el seu entorn i els excessos vinculats a la seva recollida.
L’àrnica és una de les principals plantes de la farmacopea tradicional de la família de les muntanyes. Macerada en alcohol o oli, s’utilitzava principalment contra contusions o esquinços. Avui dia, la demanda dels laboratoris es refereix essencialment al capítol, formant part de preparats cosmètics, o a tota la planta sencera florida (tija floral, roseta basal, final de rizoma) per a la preparació de tintures mare homeopàtiques, i més rarament la summitat florida (tija floral, roseta basal).
Des de finals del segle XX, la demanda d’àrnica ha augmentat constantment. És difícil valorar les quantitats utilitzades pel sector industrial, poques les empreses usuàries o les cooperatives de recol·lectors es comprometen a trencar aquest tabú que és la comunicació dels volums extrets de la natura. Tanmateix, a principis dels anys 2000, la quantitat de caps de flors fresques collides a Europa, principalment a Espanya, als Balcans, especialment a Romania, i a França, s’estimava en 250 tones.
Si la seva collita està autoritzada a la majoria de països europeus, la planta figura, no obstant això, en diverses llistes vermelles nacionals. “A França, no és tant l’espècie com el recurs el que es reconeix unànimement com a amenaçat. En aquesta noció de recurs, el recol·lector considera la proporció de la població explotable avui i en el futur en termes de material vegetal, logística i comercialització, tot amb vista a la rendibilitat”, assenyala el Conservatori Botànic Nacional dels Pirineus i Midi-Pyrénées (CBNPMP) en una fitxa tècnica dedicada a l’espècie.
El Markstein, estació emblemàtica de l’`àrnica als Vosges, va concentrar durant trenta anys el 90% de la collita silvestre francesa. Des dels anys 2000, un pla de gestió que agrupa els propietaris comuns, pagesos, gestors del parc, laboratoris usuaris i recol·lectors, ha permès la gestió concertada de l’explotació de l’àrnica. Aquesta iniciativa, aclamada amb raó com a innovadora, té ara els seus límits. De fet, des de l’any 2018, hi ha massa poca àrnica en aquest territori per permetre la recollida comercial, com ha observat Régis Buffière, que recull en aquest territori des de l’any 1985. Aquest fenomen, multifactorial (alta pressió de recollida, modificació de pràctiques agrícoles i forestals, canvi climàtic, etc.), s’observa a tot França, amb diferents graus de gravetat.
Aquesta escassetat de recursos és difícil de conciliar amb les necessitats cada cop més elevades dels usuaris finals i els processadors. Com a resultat, apareixen tensions dins la professió i molts recol·lectors senten un ambient inquietant al voltant de la collita de l’Àrnica, en un clima de competència. Per a la gran majoria, tres condicions són innegociables: seguir l’article 547 del codi civil, que estableix que el recol·lector ha de disposar de l’autorització per escrit del propietari del terreny comprometent la responsabilitat d’ambdues parts, agafar un màxim del 50% de la recurs madur present (taxa necessària per a la renovació de la població, extreta de la Guia de Bones Pràctiques de l’AFC), i limitar-se a una única passada cada 4 anys per tal de permetre un temps de descans suficient. No obstant això, cada any es registren casos de saqueig de llocs.
Com els membres de l’AFC encara van poder observar el 2021 en alguns dels seus llocs, aquest saqueig és obra de recol·lectors independents, subcontractistes o recol·lectors de temporada, empleats per empreses recol·lectores sense escrúpols. Aquests empleats són enviats a llocs que no coneixen, sense autorització del propietari, i són allà per “fer volum”. No coneixen ni l’espècie que estan collint ni el seu entorn, no poden desenvolupar cap vincle “emocional” amb ells. A més, les seves condicions laborals i d’habitatge per part de les empreses de recol·lecció són en la majoria dels casos indecents. “Socialment, les seves condicions són revoltes, hi ha violència tant ambiental com social en aquesta recol·lecció”, protesta Raphaële Garreta del CBNPMP. En aquest context, és difícil imaginar-los preocupats per una gestió raonada i sostenible del recurs i del medi ambient.
Aquests saquejos, observats per recol·lectors, gestors forestals, propietaris de llocs de recol·lecció i agents dels Conservatoris Botànics Nacionals, tenen lloc a l’Aubrac, al Cantal, al Puy de Dôme, als Pirineus… En definitiva, allà on es trobi present el recurs de l’àrnica. A més d’esbiaixar els resultats del seguiment científic realitzat pel Conservatori Botànic Nacional dels Pirineus i Migdia-Pirineus en col·laboració amb els recol·lectors de l’AFC, un seguiment orientat precisament a estimar l’impacte de l’aprofitament sobre el recurs amb vista als plans de gestió en marxa, aquest saqueig té un impacte important i perjudicial en la regeneració i manteniment de les poblacions objectiu.
Davant d’aquest fenomen creixent, les possibles actuacions són limitades de moment. Els agents de l’Oficina francesa per a la biodiversitat (OFB) tenen un poder limitat sempre que no poden dependre de la normativa i són massa poc presents al territori, la gendarmeria de vegades es pren aquestes situacions a la lleugera, i alguns municipis, que tanmateix tenen molts llocs de recollida, no et sentis preocupat. Tanmateix, són aquests últims els que poden actuar davant aquests fenòmens d’espoli, posant més atenció a les autoritzacions de recol·lecció que emeten.
Dins de les iniciatives de promoció del recurs, pot ser interessant explorar vies que permetin la reobertura d’entorns en procés de tancament, mitjançant pràctiques com la crema (tècnica de tala i crema) o trituració. Aquestes tècniques ja s’han demostrat en jaciments antics on hi ha presència de l’àrnica, i s’estan realitzant experiments, realitzats pel Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans.
Les altes exigències de les empreses usuàries tenen molt a veure amb aquestes tensions, i això ha de canviar. Han de conèixer els recol·lectors amb qui treballen, afavorir les relacions directes passant el menys possible pels acopiadors i conèixer millor aquest recurs que els sustenta. Això ja passa en algunes empreses, com ho demostren alguns membres de l’AFC que de vegades conviden el seu personal a incorporar-s’hi en el camp. En nom de la traçabilitat i una millor gestió global del recurs, cadascú també s’ha d’acordar comunicar els volums d’Arnica montana d’origen francès procedents de la recol·lecció silvestre que compra, per tal de permetre a tots els actors tenir una visió precisa de les quantitats extretes. Això també s’ha d’aplicar a les cooperatives i els recol·lectors independents, en interès de la justícia.
L’AFC afirma la urgència d’una necessitat de regulació a nivell nacional, passant per regulació si és necessari. El procés de reflexió que condueixi a això hauria de tenir en compte tots els actors del sector, i conduir a plans de gestió a llarg termini. Si els serveis de l’Estat han assumit recentment aquesta qüestió a escala territorial, com és el cas de la Direcció Regional de Medi Ambient, Planificació i Habitatge (DREAL) d’Occitània, cal que sorgeixi urgentment una reflexió a nivell nacional.
Per tal d’aclarir les mesures i decisions a prendre, l’AFC i el CBNPMP pretenen reunir recol·lectors, empreses i tècnics de conservació i gestió dels espais naturals durant una jornada tècnica dedicada a l’Àrnica el 2 de març de 2022.
L’objectiu d’aquesta nota de premsa no és estigmatitzar determinats actors del sector, sinó conscienciar tothom del perill que pesa sobre l’àrnica, i conduir a una reflexió comuna al voltant de l’ús d’aquesta planta.
Associació francesa de professionals de la col·lecció de plantes silvestres.
asso.cueilleurs@gmail.com
http://www.cueillettes-pro.org