Tot i les restriccions de mobilitat a causa del COVID-19, Els tunisians continuen venint a Souk el-Blat, el barri dels herbolaris al cor de la ciutat vella. Les plantes medicinals emprades habitualment contra la grip hivernal, siguin locals i importades, han incrementat el preu de venda
Així doncs hi ha hagut un increment de l’ús d’all, per la creença popular de les seves propietats antimicrobianes i antioxidants. Tanmateix, l’OMS va haver de puntualitzar que “L’all és un aliment saludable que pot tenir certes propietats antimicrobianes. No obstant això, a l’epidèmia actual, no hi ha proves que consumir all protegeixi les persones del nou coronavirus …”
La gent busca plantes i barreges efectives, però també econòmiques. És per això que es torna a la tradició. Però els farmacòlegs recorden que “Actualment, no hi ha fàrmacs ni plantes miraculoses contra el nou coronavirus…l’objectiu és protegir-nos…”
Tanmateix, els herboristes comenten que “els tunisians estimen tot allò que és tradicional i natural: confien, sobretot en aquests moments de pànic, en les receptes dels nostres avantpassats!” I per continuar: “La gent demana coses per preparar a casa com la farigola, el gingebre, el moringa que són molt bons per a la immunitat i per combatre els virus”. A les herboristeries ofereixen barreges “100% efectives contra virus”, basades en gingebre, mel de jojoba i cúrcuma, argumentant que són d’ingredients màgics contra qualsevol tipus de grip.També aconsellen als seus clients perfumar els seus habitatges amb les llavors de Peganum harmala, una planta perenne que tindria propietats desinfectants.
I què representa aquesta activitat tradicional a Tunísia? El 2013 (difícil trobar dades més recents), segons un estudi citat pel lloc de Babnet, el sector de plantes aromàtiques i medicinals (MAP) va contribuir “de mitjana, en un 0,8% a la formació del valor de producció agrícola, de l’1% a l’esforç d’exportació ”. Dos anys abans, la superfície total de MAP cultivada a Tunísia es calculava en 4.550 hectàrees, incloent-hi 1.396 hectàrees només per a plantes medicinals. Hi ha més de 2.000 espècies de plantes, cosa que fa que el país sigui “un autèntic dipòsit fitogenètic”, atès el seu caràcter mediterrani i saharià. Segons un altre estudi, 225 espècies s’utilitzen en medicina tradicional, entre les quals 38 per a olis essencials.
Entre les plantes produïdes: menta, coriandre, comí, fonoll, camamilla, gessamí, marduix… Però també romaní, flor de taronger, murtra i rosa (les tres últimes per a oli essencial), valorats per l’exportació, especialment cap a Europa.
Font: Herb@lia nº181 març 2020