Tot i que Castella La Manxa és la regió espanyola que té més recorregut en el cultiu d’espècies del gènere Lavandula, Aragó hi está apostant també.
Fins al moment hi ha camps a Cinco Villas (Terol) i un projecte experimental als peus de la muntanya Oroel, impulsat per l’Ajuntament de Jaca (a través de la seva Oficina de Fomento i l’Instituto Pirneáico de Ecología) i el Govern d’Aragó (a través del Centro de Investigación y Tecnología Agroalimentaria – CITA), que impulsen la iniciativa per implementar plantes agromedicinals com a via de desenvolupament.
Actualment el camp experimental de Jaca té un any. Es va escollir una zona de cereal, que no té possibilitat d’implementar riscos i que està esgotada, i segons José Ángel Hierro, director de la oficina de Foment, hi van plantar diferents “varietats de lavanda de les que el Gobierno de Aragón té patent, per a veure si són adequades i rendibles” (NdT: caldria puntualitzar si es refereix només a Lavandula angustifolia i si són varietats seleccionades a partir de poblacions silvestres i si estan registrades).
L’experiment consisteix en comparar el cultiu de “Lavanda” amb cultiu de cereal situat a la mateixa parcel·la, mesurant primer la seva adaptabilitat i en una segona fase la seva rendibilitat, tot col·laborant amb el propietari de la finca que és qui en fa el mateniment. El passat novembre 2017 es va fer una presentació als agricultors, i es preveu que a la propera collita s’obtinguin ja olis essencials al CITA.
Juliana Navarro, doctora en enginyeria agrònoma i recercadora del CITA, especialitzada en plantes aromàtiques i successora de Jesús Burillo, comenta al periòdic “Heraldo de Aragón”, que hi ha un “boom” a l’Aragó al voltant de la “lavanda” (NdT: no queda massa clar, però a quines espècies es refereix: Lavandula angustifolia, Lavandula latifolia, Lavandula x hybrida?).
Navarro fa promoció de la rendibilitat d’aquest cultiu, molt millor que el cereal (tot i les ajudes europees), i la seva adaptabilitat a sòls pobres, ja que és una planta autòctona, molt rústica i perenne, amb una vida de 8-10 anys.
Comenta que a vegades costa plantejar aquest canvi de cultiu als agricultors, ja que cal una inversió inicial d’uns 15.000 € (NdT: no esmenta per a què: planter, maquinària, destil·ladora), però que cal tenir en compte que al cap de 10 anys ja hi ha beneficis. Una altra dificultat que apunta és el fet d’haver de cercar venedors a l’estranger, sobretot a França (NdT: entenem que per a oli essencial).
Pel que fa a l’experiència de Terol, desenvolupada amb la empresa Térvalis, aquest any ja es tindrà una alta producció de lavandí (Lavandula x hybrida) i tant l’empresa com el CITA compararan els rendiments amb els dels cultius tradicionals, i alhora es mesurarà la qualitat de l’oli essencial obtingut per Térvalis respecte als olis francesos.
FONT: “El Oro Malva”, autora: Ana Usieto, El Heraldo de Aragón, 3 de març 2018