Segons una enquesta feta a més de 181 empreses (principalment importadors, majoristes, distribuïdors, així com botigues i venedors ambulants) per la Direction générale de la concurrence, de la consommation et de la répression des fraudes a França, amb la finalitat d’assegurar que es fan bones pràctiques i la qualitat real de les espècies posades al mercat. L’estudi es va fer sobretot amb espècies en pols (safrans, pebres, curris, coriandres, canyelles i gimgebres), i a part de l’estudi documental es van dur a terme anàlisis de laboratori.
Un quart dels control van conduir a constatar defectes de qualitat: qualitats que no corresponien a la realitat (presència d’ingredients de substitució, criteris físicoquímics no respectats, anunci de qualitat superior a la real, etc.) i la presència d’altres espècies o ingredients. Per exemple, un safrà venut com a “flor de safrà” en realitat era flor de càrtam, o una cúrcuma alimentària en realitat era Curcuma xanthorriza que és medicinal i pot tenir efectes secundaris, una canyella de Sri Lanka en realitat era canyella xinesa (de menor qualitat).
També es van observar substàncies voluntàriament afegides a les espècies per augmentar el pes i poder disminuir així el preu de venda (aquesta pràctica representa 19% de les anomalies detectades). Així per exemple es va trobar midó, sal, sorra, pinyolada d’oliva, o bé estams de Crocus en el safrà (quan el que s’empra són els estigmes de color vermell).
També hi ha anomalies d’etiquetatge: 7% contenien al·lèrgens no mencionats i el 17% presentaven un etiquetatge deficients (menys pes, lletres petites, incorrecta denominació del producte, inexistència de texte en francès).
Els controls van mostrar que l’espècia que presentava més anomalies era el safrà (81%), per la qual els controls es van orientar a aquells productes que presentaven defectes visuals aparents. A continuació hi ha els pebres (59%), el pebres vermells (54%), els curris i cúrcumes (41%) i altres espècies i barreges (35%).