ARTICLE: el consumidor cerca productes cosmètics més propers a la producció

https://www.premiumbeautynews.com/fr/comment-la-cosmetique-de-la-ferme,16382

Segons l’informe Global Corporate Sustainability, compartit per Nielsen, el 66% dels consumidors asseguren que estan disposats a pagar més per les marques sostenibles i transparents. La indústria alimentària s’ha vist especialment afectada per un interès creixent dels consumidors per normes més estrictes, com ara comerç just o ecològic, i per una millor declaració de la composició dels productes (sense gluten, sense colorants, etc.).

Al mercat dels cosmètics, la necessitat d’una major traçabilitat no només està influenciada per les tendències alimentàries, sinó que també correspon al canvi de naturalitat que ha transformat la indústria durant l’última dècada. Definir el “natural” en cosmètica sempre ha estat una tasca difícil, des de la dècada de 1970, que va experimentar una demanda creixent dels consumidors per productes “més ecològics” fins a l’actualitat, on els consumidors fan malabars entre els possibles riscos per a la salut dels ingredients, inquietuds ambientals i impacte social. Els usuaris de productes de bellesa utilitzen una quantitat cada vegada més gran d’informació per desxifrar l’etiquetatge i les certificacions del producte. Però per poder creure’s la informació que dóna una marca en els seus envasos, cal abans confiar en l’empresa. Aquest fet incentiva una major transparència i una millor comunicació sobre l’origen i el processament dels ingredients, des de la producció agrícola fins a la seva formulació.

La formulació d’un producte cosmètic és un procés complex que implica a moltes parts interessades. En aquest sentit, l’ús d’ingredients naturals només augmenta aquesta complexitat. Els ingredients naturals provenen de plantes, principalment conreades o recol·lectades del medi natural. Els agricultors generalment venen els seus cultius directament a cooperatives o corredors, que consoliden els cultius de diferents explotacions. Aquests cultius cal processar-los (neteja, extracció, selecció, modificacions químiques, etc.). Alguns proveïdors d’ingredients poden afegir mesures addicionals per millorar el rendiment de la formulació (dilució, purificació, barreja, etc.) abans que finalment puguin vendre-les a un fabricant de cosmètics. Molt sovint, la formulació es subcontracta a un fabricant de tercers abans que el producte estigui etiquetat amb la seva marca i, finalment, arribi als prestatges de les botigues.

En aquest context, les grans marques s’enfronten a diferents reptes. Els volums necessaris per a les grans marques internacionals imposen volums significatius d’ingredients, que probablement signifiquen múltiples orígens, que difuminen la traçabilitat. Les marques “indie” més flexibles poden identificar fàcilment l’origen específic dels seus ingredients, però generalment tenen menys capacitat de fabricació interna i requereixen més subcontractacions.

Hi ha diferents eines per a assegurar aquesta traçabilitat:

  • Certificacions: moltes marques es basen en certificacions per comunicar els seus impactes ambientals i en la societat, però la majoria d’aquestes certificacions no estan destinades a fer un seguiment de matèries primeres i no tenen sistemes per rastrejar un ingredient al llarg del seu cicle de vida i garantir l’origen real d’un ingredient natural.
  • Blockchain: algunes empreses de l’àmbit alimentari han començat a estudiar aquest sistema, dissenyat per crear un ecosistema més eficient i transparent entre productors, proveïdors, fabricants i minoristes. Tanmateix, aquestes solucions fins ara no han penetrat seriosament en el món de la cosmètica, principalment a causa del nivell d’inversió i de recursos necessaris.
  • Integració vertical: aquest últim model està guanyant punts entre els fabricants, ja que redueix el nombre de persones que participen en la compra dels ingredients. En aquest model, un proveïdor d’ingredients és propietari i explota els cultius, gestiona la recol·lecció i el processament de les collites, així com la purificació i el processament posterior de compostos naturals per tal de vendre’ls directament a una marca de cosmètica. Aquesta estructura millora considerablement la transparència i les condicions de treball dels agricultors.

Més informació

Font: Herb@lia nº181 mars 2020

(Visited 79 times, 1 visits today)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *